La ITV del que es diu i s'escriu...

En tots els àmbits de la vida és essencial fer una parada en el camí, mirar cap enrera i valorar si el que hem fet, el que em dit o el que hem volgut és realment el que necessitàvem, o per contra vam equivocar-nos. Es tracta, sovint, d’un acte reflex, que d’una forma semi-inconscient ens fa analitzar les coses per veure si hem anat pel bon camí. Justament això és el que ahir vaig estar fent amb els meus germans i els meus pares. No, no cregueu que vam fer una teràpia familiar de resultats dubtosos. No, no es tracta d’això. En el transcurs del sopar van sortir a la conversa un parell de temes que anteriorment jo havia comentat en aquest mateix espai, i clar, les idees de molts sovint fan modificar l’opinió d’un de sol. En aquest cas la xerrada familiar va permetre ampliar les dades i les informacions que tenia jo en un parell de temes.
Xerrant, xerrant va sortir el tema del robatori de la cúpula de l’estadi de la Cartuja. Resulta que a diferència del que deia la notícia del 24 d’aquest més, la cúpula no va ser robada, sinó que va ser venuda. El que sentiu! Pel que es veu, el solar on van col·locar l’estructura era d’un particular, i va ser aquest mateix el que es va vendre el solar juntament amb tot el que hi havia dins. Així que van fer prou bon negoci, perque si be la cúpula estava valorada en 280.000 € (47 milions de peles) pel que es veu l’ajuntament en va pagar 800.000€ (gairebé el triple!). És més, gairebé estic segur que ja existeix un comprador, i aquest no pot ser altre que el mateix consistori de Sevilla. Així es pot dir que aquesta gent ha fet un negoci rodo, com el mateix estadi!Un altre dels temes que van sortir tot sopant és el de la recollida de signatures que va fer el PP, així com tot el desplegament que van fer per portar-les al congrés. En l’article del 26 d’aquest mes vaig entrar una mica en el número de fulls que en principi portaven signats. Ells parlaven de 876 caixes, que a raó de 2500 fulls per caixa (cinc paquets de cinc-cents fulls) feien un total de 2.200.000 fulls de paper. En aquell llavors em vaig indignar perque les signatures no tenien cap mena de valor jurídic i anirien a les escombraries de pet, i per tant tot el paper s’havia malgastat sense miraments. El que vam ampliar amb els de casa van ser certs aspectes que de bones a primeres no eren tan evidents, però que a la que hi pensaves es veien claríssimament. M’explicaré. Resulta que si portaven 2.200.000 fulls, i presentaven 4 milions de firmes, a cada full hi anaven només dues signatures, una pel davant i l’altre pel darrera (com el ball de la marinera). Primer fet curiós....quines firmes més grosses! Segurament no va ser així, sinó que es deurien equivocar amb el numero de caixes que portaven. Si fem el càlcul partint del numero de firmes que van presentar, i contant que a cada full i tirant molt curt hi poden haver 30 firmes (per davant i per darrera, es el ball de la marinera....quina cançó més estranya!! Un dia en parlarem...) ens van sortir 53 caixes, que repartides entre les 10 furgonetes que van portar vol dir que portaven cinc caixes per furgoneta i les furgos que portaven no eren petites que diguem. Així doncs, com es menja això? Com la majoria de coses que han fet aquesta gent: Amb patates quan governaven, i ara que no son al govern, amb una bona rialla!!