Prou de vessar la nostra pròpia sang!!

Un 15 de juny de fa casi 30 anys, concretament de l’any 1977, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques d’espanya, després de viure, o més ben dit, malviure durant molts anys en l’opressió d’una dictadura. Aquell període, comprès entre els anys 1936 i 1975 és recordat per aquells que el van patir com una de les èpoques més crues de les seves vides. És per això que la possibilitat de decidir democràticament va ser rebuda amb entusiasme al mateix temps que amb escepticisme. Tot i això la jornada electoral es va celebrar sense massa complicacions i el senyor Adolfo Suarez, de la UCD es va proclamar president del Govern espanyol. Aquella victòria, sense voler entrar en les persones que es van presentar, així com tampoc en els diferents colors polítics que hi havia en aquell llavors, va ser una victòria per a la democràcia, i per a la gent que tant havia lluitat per aconseguir-la. Des de llavors aquell sistema havia de ser el que establís les bases de tot el funcionament polític espanyol, i requeria de l’esforç i la participació de tothom.
I és que la democràcia, per una banda havia de garantir el respecte dels drets de tots els ciutadans, però per l’altra viure en un país democràtic comporta unes obligacions i uns deures que al meu entendre són inexcusables. Tot i això pel que es veu, i havent passat ja tres dècades, hi ha encara gent que no ha acabat d’entendre que la democràcia, en tant que sistema representatiu, necessita de l’opinió del poble. Jo si més no ho veig així. Pel que es veu, però, hi ha tota una colla que no ho veuen igual, i no només es limiten a això, sinó que no escatimen esforços per sortir-se amb la seva. Aquest és el cas del referèndum del 18 de juny en el que pel que es veu hi ha qui pretén desvirtuar-lo, i eximir-lo d’un caràcter democràtic per mi indiscutible. Resulta que segons uns quants, entre els quals hi ha ERC (la que va ser la meva opció política en les autonòmiques anteriors, però que dubto que ho sigui en les properes, per raons que trobo evidents) la campanya publicitària que va engegar el govern català per tal de fomentar la participació en la consulta popular havia de ser retirada ja que la consideren tendenciosa i partidista. I la pregunta del milió és: “Que deia la campanya, perque fos tan tendenciosa?”. Qualsevol persona, havent sentit la notícia, creuria que en la campanya hi havia algun missatge rotllo “Vota si”, o “Vota no”, o “No votis Si”, o “No votis No”... Vaja, les possibilitats de missatges partidistes són infinites, però ves per on el missatge de la campanya que va iniciar el govern català no s’assemblava a cap dels que poguessin sortir en aquesta llista. De fet la publicitat deia exclusivament: “Vota, 18 de juny”. Tendenciós el missatge, eh? Cagun dena!! Segons aquesta gent, el govern català no pot finançar una campanya que fomenti la participació, o dit d’una altra manera, el govern català no pot convidar al ciutadà que exerceixin el que és el seu Dret, i alhora el seu Deure.
Sincerament, començo a estar molt fart de les pataletes infantils d’aquests senyors que han arribat gairebé a negar els seus principis ideològics per tal de tenir presència en l’actualitat de la política catalana. Això no és un joc, senyors, és el meu futur!!!