10 de maig 2006

Qüestió de credibilitat...suposo!

Sorpreses n’hi ha de molts colors i tamanys, i lògicament de més agradables i de menys. Alhora hi ha qui catalogaria determinades sorpreses com a desagradables i en canvi hi ha qui faria tot el contrari. Podríem dir doncs, que les sorpreses són una cosa personal, i que per tant cadascú les ha de viure a la seva manera.
I si no que li preguntin al francès que després d’un accident de cotxe, va veure que havien caigut d’algun lloc del cotxe, talment com si d’alguna peça es tractés, uns fardos amb haixís. Concretament després de l’accident van caure 3,2 kg de cannabis, o el que en valor econòmic equival a gairebé un milió de peles!! Com qui no vol la cosa. El paio en un acte que jo no se si hagués fet, va portar els fardos a la gendarmerie. Perque no ho hagués fet?? Segur que els més mal pensats pensen que m’ho hagués guardat tot per fumar-m’ho però el que realment m’hagués fet pensar el anar o no a la policia és la incertesa de si em creurien. Vaja, posant-me en la pell del policia (es una activitat de risc i desagradable que no heu de fer sense la supervisió dels vostres pares) dubto que com a poli em cregués un paio jovenet que em porta gairebé 6.000 euros en costo, al·legant que li havien caigut, així perque si, del seu propi cotxe, però que ell no en sap res. Mmmm....no se, no se.... El més fort de tot és que la cosa no va quedar així, sinó que com sempre passa després d’un accident, el cotxe va anar al taller per reparar els desperfectes, i és allà quan va aparèixer la segona sorpresa. Resulta que no només portava els tres quilets de xocolata, sinó que repartits per tot el cotxe n’hi portava 18 més, o el que és el mateix cinc milions i mig de peles! I en vistes d’això, i pel que posa a la notícia, la policia va seguir creient-se el paio. Això, per mi, si que és una sorpresa! I el que és pitjor es que això va passar a França, i a mi, quan vaig ser allà, em van desmuntar el cotxe a la frontera amb suïssa. Es més, em van estar estona i estona mirant la navalleta que porto sempre amb les claus, per veure si s’havia tallat alguna cosa amb aquella fulla. I resulta que a un paio li cauen 3 kilos de costo, i posteriorment n’hi troben 18 més, i no li diuen ni mu. Segons la gendarmeria la droga portava en el cotxe uns vuit anys, tenint en compte que va ser l’últim canvi de propietaris del cotxe. Parlen que l’individu en qüestió podria haver estat engarjolat abans de poder desfer-se del material, i allà s’havia quedat. A mi que em diguin el que vulguin, però això fa pudor, o si més no costa molt de creure. Clar que, el que realment em costa de creure, o si més no d’imaginar, és el que es fa amb tot el haixís que s’incauta. Sempre s’ha dit que es destrueix, i la única manera que jo conec per destruir-lo es cremar-lo. Així que, com es fa per treure’s les oposicions de cremador de costo incautat? Tot i que molt em sembla que deu ser un lloc on només hi entren enxufats (no parlo de drogues) i en surten col·locats(no parlo de feina).