Un policia sempre serà un policia...per desgràcia!!!

I encara proven de justificar-se!! Segur que en algun moment o altre sortirà la senyora Tura per intentar treure foc al problema, i per confirmar que en breu s’obrirà una investigació. Quins pebrots!! I és que diguin el que diguin, tots els cossos policials són de la mateixa calanya, i si creuen que han de fer us de la violència, tiren pel dret, i si veuen necessari fer ús (o més ben dit abús) del poder que la placa i les armes els hi proporcionen, doncs es fa i llestos!
Aquest mateix raonament deu ser el que va seguir una Mosso d’Esquadra de Girona, en un restaurant de la mateixa ciutat, quan es va creure amb el dret de solucionar un descuit seu a expenses de la gent que estava sopant en el mateix establiment. Resulta que la impresentable en qüestió va anar a sopar a un restaurant de Girona, acompanyada d’un altre mosso, dues companyes policies i més gent, i cap a la una de la matinada, havent acabat ja de sopar, va anar cap al lavabo a rentar-se les mans. Va arribar als excusats, es va treure els anells que duia, i es va rentar les mans. Havent acabat, va tornar cap on eren els seus companys, i no va ser fins al cap d’una estona que es va adonar que s’havia deixat els anells al lavabo. Va tornar per agafar-los i es va trobar amb l’agradable sorpresa de que no hi eren. Arribats a aquest punt, crec que és necessari que fem un exercici de posar-nos en situació per tal de poder avaluar si la reacció que va tenir la senyora te alguna similitud amb la que tindríem qualsevol de nosaltres. Que faríeu en una situació així? Jo quan llegia la notícia m’he vist parlant amb el responsable del local, donant-li el numero de telèfon i demanant-li que si sortien els anells per favor em truquessin. La majoria haguéssiu fet com jo. Crec que és de sentit comú. Però ara, fet aquest exercici de posar-nos en situació, tornem a la història que ens concerneix. Resulta que la senyora en veure que els anells no hi eren ho va dir de pressa i corrents als companys de velada, i el mosso d’esquadra, company de la despistada, es va dirigir a la única taula que quedava ocupada al local, en la que hi havia un grup d’ex-alumnes de l’escola de les Dominicanes, per tal de demanar si els havien vist. Entre el grup de joves hi va haver reaccions diverses: unes van donar la seva negativa i altres van ser reticents a respondre, tot i que el mosso els havia comentat que els anells valien molts diners. Davant d’aquesta situació els astuts agents dels cossos policials van creure que no hi havia cap més sortida que retenir aquella gent al local i procedir a un exhaustiu registre de totes i cada una de les joves que hi havia en aquella taula. Segons sembla només un dels policies va mostrar la placa, mentre que la resta es va identificar amb la peliculera expressió “Policia Secreta”. Al cap d’una hora de show, no van trobar res de res, i les noies van poder marxar. Quins pebrots!!!!!!
Estimadíssima senyora Tura: quan vostè parlava de la Tolerància zero, a que es venia a referir? Perquè tothom veu només la brossa en l’ull dels demés?? No estaria malament que aquesta tolerància zero l’apliqués vostè als seus Gossets de Tura, perque no paren de sortir notícies en les que els senyors estan perdent els papers, i justament son els que menys els haurien de perdre!!
Tolerància zero sí, però per tothom i d’una vegada per totes!!!!!!!!