17 de febrer 2006

Calle del Expolio


Acompaño a mi sombra por la avenida, mis pasos se pierden entre tanta gente, busco una puerta, una salida donde convivan pasado y presente… De pronto me paro, alguien me observa, levanto la vista, me encuentro con ella. Y ahí está, ahí está, ahí está, ahí está, viendo pasar el tiempo la Puerta de Alcalá...” Ahí está, ahí está... i el burro no la veu!! La mítica porta d’Alcalá, a la que tantes vegades se li ha retut un homenatge en les milers de Karaokes del país, ha patit un petit ensurt aquesta matinada. I mira que la cançó ho diu clar: Ahí está! Doncs res! El tio tot enxufat passa de la puerta i vinga, a menjar pedra!
La proesa ha començat a quarts de quatre de la matinada, quan un paio de 19 anys, en un atac de mestratge, roba un camió de gran tonelatge i inicia una persecució per el centre de Madrid, conduint com un satànic, sense ni tan sols inmutar-se a saltar-se els semàfors, ja que tot xulo ell, directament hi passava per sobre. Com era d’esperar la policia municipal va aparèixer, i es va disposar a perseguir el nano.amb el cotxe patrulla fins que van tenir l’accident. Accident que per altra banda no entenc, perque tal com diu l’article (Noticia) els policies van resultar ferits a resultes de l’impacte a la part de darrera del cotxe amb el frontal del camió... Així doncs qui perseguia a qui? Perque que jo sàpiga si un persegueix a algú altre ho fa posant-se al darrera i mirant d’agafar-lo. Potser es tracta d’una tàctica novedosa de la policia municipal de madrid...clar que de moment no la tenen molt per la ma, perque no els hi va sortir del tot be. El fet és que després de recórrer cinc quilometres pel centre de Madrid, el xaval deuria perdre el control fins empotrar-se contra la famosa Puerta, quedant atrapat a la cabina, amb les cames bloquejades per la ferralla. A partir d’aquí, el de sempre: Bombers, ambulàncies, policia, curiosos... I aquí es va acabar l’anècdota de la nit madrilenya. I és que per sobre de tot es tracta d’una anècdota, i ningú es planteja fixar el dia d’avui com el dia de la Puerta d’Alcalà, ni tampoc modificar-ne el nom i posar-li la puerta del Camión, ni res per l’estil. No es planteja perque una cosa no porta l’altra. En canvi a Salamanca pel que sembla el tema aquest no el porten molt be, i canvien els noms de les places i els carrers com qui compra xurros. Segons es publica en un diari (Article) canviaran el nom del carrer on estava situat l’arxiu, i li posaran “Calle del Expolio”. Culleres!! A Salamanca hi passa una cosa totalment normal i legal, i volen canviar-ho tot, i a Madrid, una cosa atípica i ilegal es converteix en una anècdota. Aquest país i la seva gent estan molt malament!! I després no entenen perque no ens sentim espanyols!! Com diria el Sabina: Nos sobran los motivos!!

2 comentaris:

Guilemany ha dit...

Si que és de bojos lo del carrer, si.. Espania és así!

Et deixo la direcció de la meva blog, estem en contacte!

guilemany.blogspot.com

Anònim ha dit...

Amb d'altres coses no serà, però en humor els espanyols ens guanyen de golejada!