N'hi ha per treure foc pels queixals!!

Un cap verd! Això és el érem quan tot just teníem els divuit o dinou anyets. Ens passejàvem per la vida com si ja anéssim de tornada, capaços de contestar-ho tot i sense cap necessitat de consells ni de ningú que ens digui el que hem de fer. En resum, un cap verd. La meitat de les coses que en aquella època em semblaven de justícia, ara també m’ho semblen, perque si un jutge m’hagués enxampat m’hagués caigut un puro dels grossos!! Però en aquell moment tot creus dominar-ho, i qualsevol sortida, per absurda que la vegis ara, abans semblava la panacea, la solució del més llest. I si no que li preguntin a un xaval d’Elx, o més concretament a sa germana. El fet és que el paio, delerós de menjar-se el mon decideix fer una cosa que la majoria de nosaltres hem fet, però amb desenllaços diferents. Es presentava una nit de festa, però tenint en compte que a Elx les distàncies son llargues, o això creien, es feia imprescindible disposar d’un vehicle. Tu en tens? Jo no! I tu? Home.... jo podria mirar d’agafar el de la meva germana...sense que ho sabés... Cagada!!!! Ja tenim un peu a la galleda. Fins aquí la cosa es relativament normal als divuit anys. La cosa s’embolica quan en un moment de distracció, el cotxe fa un estrany (segons diu el nano) i com aquell qui no ha sopat, es menja tota l’amplada i l’alçada d’una magnífica palmera de passeig. La palmera cau, atravessada al mig del carrer i el xaval, nerviós i confós, decideix allunyar-se de la palmera, o més aviat del que quedava d’ella. Uns metres mes endavant, la reacció més normal. Aprofitant la calma que ens atorga la distancia del lloc del fets, el nano va sortir per mirar detingudament com havia quedat el cotxe després d’aquella col·lisió. Surt del cotxe, ho veu, i pel seu cap comencen a aparèixer imatges de la seva germana, talment com si fos el diable, els ulls injectats en sang, repartint a tort i a dret tots els improperis inventats i per inventar en contra el seu germanet petit. Tal és el terror que sent el xaval, que en un atac de lucidesa i mestratge, decideix idear el pla de la vida, lamentable per altra part. El nano fa unes equacions mentals de la situació, i per mera regla de tres, treu la solució que en principi li hauria de salvar el cul. He trinxat el cotxe de la meva germana i per tant haig d’amagar el cop. Però com que és tan gros, haig de trobar una sortida de força major al problema. Agafa un encenedor, descargola el tap de la benzina, relaciona l’element A amb l’element B, i ja la tenim liada. El cotxe comença a cremar gràcies a les brillants idees del xaval. La policia municipal, alertada pel fet de trobar-se una palmera creuada al mig del carrer es va dirigir cap on estaven els joves per veure que passava. La sorpresa us la podeu imaginar, i estic segur que algun dels dos policies es va haver de reprimir per no fotre-li un calvot per burro! Total, visita a les dependències policials, i comunicació a les famílies (altrament dit germana...). Pobre xaval. Estic segur que preferiria la presó abans d’haver de patir l’odi, la indiferència, la ira de la seva germana. Però no crec que tingui aquesta sort. I és que últimament el tema de la presó no està ben organitzat. Hi ha tanta gent que hi hauria de passar llargues temporades, i en canvi van passejant-se tot movent la cua... I si no comproveu-ho vosaltres mateixos (Notícia). Mereix o no mereix aquest cabró passar una temporadeta entre reixes meditant en quin temps vivim, i en el significat del respecte?? Per desgràcia tota aquesta colla de rancis semblen tenir immunitat...però un dia o altra se’ls acabarà la sort. Se que ho veurem.