L'ase dels cops

No es nou afirmar que en aquest mon hi ha absolutament de tot, i que quan ja entrem en l’apartat de les persones les múltiples combinacions es tradueixen amb la brutal diversitat de caràcters, de fisonomies, d’alçades, de gustos... En definitiva, que tal com deia la refrany “popular” i ranci “Hi ha de tot en les vinyes dels senyor”. I fidel a la expressió, dia rera dia, van sortint en els diversos mitjans de comunicació un seguit de notícies que confirmen el que l’expressió rància ens diu. I dit i fet, aquest matí com sempre, “fullejant” el diari per internet, m’apareix una notícia que si més no he trobat divertida. Els protagonistes de la gamberrada (perque pel meu entendre és una gamberrada una mica massa pujada de to), es dedicaven a anar d’una punta a l’altra el barri de Sants, fotent “collejas” a la gent que passava pel carrer. Fins aquí, excessivament violent i agressiu, però possiblement còmic de veure des de la distància. Però clar, en una societat moderna com la que vivim, amb uns avenços tecnológics tan grans, una gamberrada d’aquestes es converteix en un joc de nens si no fas una captura gràfica de les teves aventures. I així ho van fer. Anaven passejant-se amb un cotxe per sants, i quan veien algú que podia ser la seva “víctima” baixava un del cotxe, treia el mòbil de la butxaca, activava el dispositiu de video, i apa, a fotre calvots a tort i a dret, sense cap mirament, sinó tot el contrari, amb riures constants. Pel que sembla els van enganxar perque una persona va anotar la matricula del cotxe, i clar, quan els van localitzar, duien totes les proves del seu delicte a sobre. En fi, que tot això s’ha saldat amb una multa de 50 euros pel que conduïa, i 900 per l’altra, que ni tan sol es va dignar a presentar-se a la vista, amb la sorpresa evident dels magistrats i el jutge.
Prou divertit, si més no d’imaginar-t’ho... I és que falta que et donin una idea perque el cap et comenci a fabular entron d’aquesta, i a imaginar-se situacions semblants. En el meu cas m’he imaginat un carrer ple de polítics de tots els partits, tant a nivell d’espanya com a nivell nacional (aqueta paraula els fa tanta ràbia! M’encanta!!), ple també d’algun que altre presentador, reporter, periodista..., en resum, ple de gent que com si de nens petits es tractés, mereixessin una picada de dits, o pels que la fan molt grossa simplement un mastegot. Això si, la cara que em va apareixent en tot moment és la del senyor Rodríguez Santiago, o per qui no el conegui, l’àrbitre (per dir-ho d’alguna manera) del partit d’ahir del Barça. Jo com molts i molts barcelonistes afirmo amb la veu ben alta que ens han robat!! Però a diferència dels que afirmen a pulmó ple que ens han robat el partit, jo dic que el que realment ens han robat son dos partits. Dos partits contra una colla d’amics que sempre ens fa il·lusió trobar-nos a l’altra meitat de camp. Dos partits contra el Madrid, que sumats als dos de la lliga, més una possible eliminatòria de champions amb ells, deixarien la temporada amb sis partits de “luju”. Però no, al senyor li venia de gust aigualir la festa i deixar que fos el Saragossa el que passés l'eliminatòria. Com són les coses, uns haguessin gaudit molt de l’espectacle, i en canvi ara, n’hi ha una colla que deuen anar de caguetes fines.