De Guatemala a Guatapeor!

Les coses estan fotudes. Actualment ningú regala res, i davant d’això no ens queda més remei que buscar-nos la vida. Hi ha maneres i maneres de fer-ho, més normals o menys, més arriscades o menys, més legals o menys...però el que està clar és que tots prenem una determinació al respecte. Tal com veieu a la foto, la Nina, la del calaix a la boca, va triar la seva manera per tal de tirar endavant. Personalment és una de les més sacrificades que he sentit, però vaja...allà està! Els esforços, aquesta vegada, li van servir d’alguna cosa. Ara això si, tal com diu en Cristobal Gallardi (l’amable proveïdor de successos i imatges freaks), cal tenir estómac per tirar endavant una proesa com aquesta. Jo miro d’imaginar-me en una situació similar, amb la Sarita Montiel per exemple, i se’m treuen les ganes de tot, us ho asseguro! I si no feu l’intent...ja veureu!
Tot i això una de les sortides que més adeptes te, es el fet de fer-se lladre. Clar que el tema seria discutir si el lladre neix o es fa. Jo, en vistes del que he estat llegint crec sincerament que s’ha de néixer per fer-ho, perque si pretens ser lladre amb la única ajuda d’un curs accelerat de CEAC, juntament amb el passamuntanyes i la llanterna que et regalen amb la inscripció, vas llest!
Per que us en feu una idea de les sorpreses que es troben aquests lladres innocents (innocents a nivell de caràcter, no pas en termes legals) he triat alguna de les noticies que m’han semblat més clarificadores. Per exemple, un dels pitjors enemics per aquest col·lectiu és la mala sort. Sinó mireu-vos aquesta noticia (http://www.radioarlanzon.com/modules.php?name=News&file=article&sid=9147) en la que el pobre desgraciat, amb tota la determinació del mon, entra a l’ascensor just darrera de la típica veïna de totes les escales. Dit i fet, i volent aprofitar el trajecte, treu un punxo i es disposa a atracar a la pobra senyora. Fins aquí res estrany, fins que l’ascensor fa una d’aquelles coses típiques, es para a mig camí, deixant bloquejats al pispa i a la senyora. Podeu imaginar que quan van venir els bombers i la policia ningú va creure la versió del xaval. No m’extranya!
El que també recordarà el que li va passar és al tio que, amb grans habilitats d’observació, va veure un cotxe susceptible de ser obert, i un cop a dins, robar la radio (http://servicios.lasprovincias.es/valencia/pg060209/prensa/noticias/Sucesos/200602/09/VAL-SUC-186.html) . Dit i fet, va entrar, i va començar amb la operació de desmuntar l’aparell. L’amo del vehicle, al veure l’individu a l’interior del seu cotxe, va avisar als amics que estaven amb ell, i amb un atac de “maestria” va preguntar-li al xaval que hi feia dins del cotxe. Esperar que passi el metro, no te jode!!! (deuria pensar el lladre). Total que vist que tenia mala peça al teler, va demanar que el perdonessin, però el propietari del vehicle junt amb els amics van creure convenient bloquejar a l’intrús dins del cotxe fins que vingués la policia i observés el panorama.
Un altre protagonista, amb una mescla de mala sort i d’ingenuïtat, va triar un altre mètode per tirar endavant (http://servicios.lasprovincias.es/valencia/pg060209/prensa/noticias/Sucesos/200602/09/VAL-SUC-189.html) . La seva tria es basava en entrar en un xalet, gaudir de les comoditats inherents d’aquest tipus d’inmoble (veure la tele a la terrassa, calmar la set amb alguna beguda...), empaquetar els objectes que volia afanar d’aquella casa (plats coberts, cristalleria...curiós botí!) i marxar tan tranquil amb les noves adquisicions. El problema és que l’amo de la casa el va enganxar infraganti, i a diferència dels amics d’abans, aquest es va poder escapar saltant la valla. Li havia anat dels pels, però ara ja estava salvat... si no fos que mentre s’escapava li va caure el seu Curriculum amb fotografia inclosa al terra. Per favor!! A qui se li acut!! La policia fent ús de la seva notable inteligència, va poder detenir al despistat mangui.

I és que els lladres ja no son el que eren. On estan els Dionis o els Vaquilles de l’actualitat?? S’està perdent l’ofici...