Trinxeres Urbanes

Sortia de casa. Com sempre m’havia entretingut amb alguna cosa o altre i ara el temps no em sobrava. No és que fos d’importància vital el que havia de fer, ni molt menys, però quan quedo a una hora amb algú, considero que el mínim és ser puntual... però vaja, això és un altre tema. El fet és que, com un hàbit adquirit vaig treure la pinça del disc de la moto, em vaig tapar per prevenir el fred, i vaig sortir disposat a veure la gent. Al llarg del trajecte, alguns semàfors, algun que altre mandril conduint com a tal, i oh sorpresa, oh dolor, oh campos de soledad, músitos collados... que quan arribo a l’alçada de la Plaça Lesseps (dic plaça perque sé que abans allà n’hi havia una...) descobreixo, com si d’un aventurer es tractés, una trinxera que podria ser de la Guerra Civil. La llàstima és que amb les feines d’esquivar-la, no vaig poder gaudir de la seva bellesa històrica.... o no. Encara absort en el meu descobriment, vaig continuar Príncep d’Asturies cap avall, i just quan arribo a la Diagonal, altre vegada el llegat històric d’aquesta ciutat em va semblar que se’m presentava davant dels nassos. No us ho creureu, però en un primer moment em va semblar veure una altra trinxera de guerra. Va ser llavors que realment em vaig començar a plantejar si potser era el dia mundial de les trinxeres (seguint la moda de donar un dia a tot), potser una exposició itinerant, o qui sap si eren craters d’un meteorit caigut. Però per sort la imaginació no em va fer perdre el nord, i de seguida vaig tocar de peus a terra. Vaig adonar-me que el forat que tenia al davant, de la mateixa manera que l’anterior, no era cap descobriment, ni històric ni astronòmic. El pragmatisme em va fer copsar que allà que tenia davant eren forats, purs i durs, o dit d’una altra manera, uns sots de la hòstia, al mig del carrer, suficients per a ficar-hi la roda i sortir volant per davant.
Innocentment, la idea de que el forat s’acabés just de fer em va rondar pel cap, però per sort la consciència em va tornar de seguida. Allò eren forats com una casa de pagès, i com aquests Barcelona n’està ple!! Que està passant senyor alcalde? S’està imposant la moda del Carmel? Busquem petroli? O potser estem tant preocupats pel civisme, per la zona Verda i Blava, per la zona del fòrum i per la mare que el va parir, que ens hem oblidat de tenir la ciutat en condicions. I no serà perque no hi ha ingressos a les arques de l’ajuntament, perque sincerament, qualsevol de les iniciatives que l’impressionant consistori a tirat endavant tenien un caràcter recaptatori. Les arques ben plenes dels quartos de les multes, sancions, taxes, sones blaves, zones verdes... i els diners? On coi son? A què els hem destinat?
En fi, que tenim una ciutat que fa bastant pena! Està molt bruta, i les coses estan deteriorant-se a marxes forçades. I el nostre amic Joan Clos VollDamm què hi fa al respecte? Multar als indigents que viuen al carrer en condicions precàries?? Francament per a fer això senyor alcalde, més val que provi de llepar-se el colze. No ho aconseguirà mai, però en el cas que, raro com és, ho aconseguís, no servirà per res! Vaja... com tot el que fa vostè!