Després de la tempesta sempre surt el sol...espero!

Aquesta situació ja s’ha donat alguna que altra vegada, però és inevitable pensar que potser aquest cop si que és la definitiva. Diguem que qualsevol persona amb dos dits de front desitja veure ja un final com déu mana a una història que fa massa temps que dura. Atemptats, assassinats, alguna massacre... vaja, resumint, tota una sèrie de barbaritats que s’han anat succeït en les últimes dècades, i que al meu entendre i suposo que en el de tots, no son per res del mon justificables. Ningú pot negar que en els seus inicis, la motivació d’aquestes accions era justificada, i que van contribuir de manera important en la lluita contra el règim franquista, i pel retorn de les llibertats del poble. Però totes les coses tenen el seu final, i per sort la nostra, la vida d’aquell tirà es va esfumar com ho havien fet tots els nostres drets durant el seu regim. I llavors què? Aquí tenim el problema. Aquest “llavors” ningú se l’havia plantejat, i tal com acostuma a passar en la majoria de coses que s’improvisen, fallen o be per una banda o be per l’altra, i així va ser i ha estat fins el dia d’avui. Molts anys lluitant per una llibertat que ens havien arrabassat per la força, per acabar privant de llibertat a tota una colla de víctimes innocents. I és que això és el que la banda terrorista ETA ha anat fent en les dues últimes decades. Durant aquesta etapa hi ha hagut simulacres de treves que mai han arribat al final que tanta gent anhela: acabar amb aquesta violència. Si no ha estat per una cosa ha estat per l’altra, però mai s’ha aconseguit un acord definitiu. I sí, he dit acord i ho torno a repetir, perque estic convençut que problemes d’aquesta índole no se solucionen ni amb lleis, ni amb presons, ni amb amenaces, sinó amb un diàleg obert, predisposat que permeti consensuar les voluntats d’uns amb les dels altres. Això s’ha intentat alguna vegada, però encara no hem tingut prou sort, i al igual que hem fet amb totes les coses de la vida (exàmens, parelles, feines...) reaccionant amb voluntat de corregir els fracassos anteriors, cal que amb ETA també siguem constants, i ara és un bon moment per ser-ho, perque pel que es veu podria haver-hi un possible acord per una treva definitiva. I llavors que és el que em preocupa? Si sembla que tenim el final a la vora!! Doncs que coi ha de ser! El malson de sempre! Siusplau, que els senyors del PP no segueixin amb la seva política d’anar en contra de tot i fotin enlaire aquesta oportunitat! Jo vull pau, a casa meva també i se’m fa difícil creure que qualsevol família no ho vulgui! Llavors deixem l’afany de popularitat de banda, oblidem-nos de com van les enquestes per les pròximes eleccions, i per una vegada, encara que sigui, remem tots cap a una mateixa direcció. Ho podreu fer? Malauradament tot el que faci referència a aquesta gent em provoca desconfiança. Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou!