Qui la fa la paga??

Qui no ha sentit mai les expressions “qui la fa la paga” o “Cadascú cull el que sembra”? Segur que tots. I es compleix? Buffff....doncs hi ha vegades que si, i per contra hi ha vegades que ni en broma. Per exemple ahir al vespre un paio arrogant perque sí, va rebre la primera part de l’escarment que es mereix. Tota la xuleria, la prepotència i la manca de respecte se li va girar ahir en contra, i el Barça va fer un pas important per poder veure aquell impresentable, al final del partit de tornada, recollint els trastos i tornant capcot cap a Londres, amb cara d’un gos quan fuig. I és que aquest paio l’ha estat fent repetidament, i el dia set de març la pagarà amb interessos! Però clar, en aquest cas l’expressió es compleix, però no sempre és així. Qui no recorda l’accident als túnels de París, de la Diana de Galles? En aquella ocasió va haver-hi de tot, i per les dues bandes, però seguint amb el tema que comentàvem, ahir es va publicar la sentència del jutge que portava el cas. Resulta que els tres fotògrafs que van estar perseguint a la Lady Di ja tenen la seva condemna. No penso posar-me a jutjar si van tenir responsabilitat en l’accident ni res per l’estil. Simplement el que m’agradaria comentar és la insòlita condemna d’aquest tres paparazzis. Els tres senyors en qüestió hauran d’abonar un euro en concepte de sanció. Però el que trobo fatal per part del jutge és que no és un euro cadascú sinó que és un euret a pagar entre els tres!! Però que no veu que no és divisible???? Com se li acut aplicar aquesta quantitat!! Però Lluny d’entrar en si s’ho mereixen o no, vull afirmar que es tracta d’una de les burrades més grans dels sistemes judicials de tot el mon!! Totes les despeses administratives que ha suposat tenir el cas obert, gent treballant-hi, una sala ocupada, un jutge designat....en fi, que al final surt més car el farcit que el gall!!! Sorprenent!
Però la cosa no acaba aquí, perque hi ha casos per donar i per vendre! El que avui no podíem oblidar és el que concerneix a tota una sèrie de militars que per la seva cara bonica estan gaudint de la vida com qualsevol de nosaltres (si no més!) quan fa vint-i-cinc anys van intentar donar un cop d’estat. No es tracta d’algú que ha robat, o d’un okupa que es nega a sortir de la casa en qüestió tot apedregant la policia, ni d’un terrorista d’ETA que posa una bomba en un cotxe per extorsionar a algun empresari. Es tracta d’uns senyors que van atemptar contra tot! Un atemptat en contra dels drets de tots els homes i dones del territori, de les seves llibertats, de les seves il·lusions i esperances. Un atemptat d’autèntic terrorista. Però clar...coses de la vida. Uns son els pàries de la societat, l’objectiu de totes les mirades acusadores dels rancis de sempre, mentre que els altres han quedat impunes del seu crim. Tanta discussió sobre el diàleg per la pau en el conflicte d’ETA, tanta discussió sobre el trasllat de presos, tantes objeccions respecte la possible condonació de penes, i aquests cabrons estan tranquils i contents, sense ni tan sols entonar el mea culpa, sinó exalçant la seva causa. Algú m’ho pot explicar? Jo no arribo a entendre-ho! Realment ells han collit el que van sembrar? Pel meu entendre, no, ja que s’havien d’haver podrit a la garjola! I nosaltres? Ens mereixem aquesta farsa? D’això si que n’estic segur: No mereixo res de tot això!!! Tal com dirien, exaltats davant de tants motius, uns quants que conec: “Iros del mundo, no disimuleis!!”