Tenim un problema del 2%

Déu n’hi do! Dit ràpid no sembla tant, però si hi pares a pensar són molts. 800.000!! Això, si fem uns números a l’engròs correspon a un 2% del total. Un dos per cent és una burrada!! De fet, que hi hagi tanta gent ratllant l’analfabetisme és alarmant. 800.000 persones han signat a favor de celebrar el referèndum contra l’Estatut de Catalunya. Anem a veure senyors: Que 800.000 persones hi signin pot ser greu, però es pot atribuir a una falta de coneixement legal i polític considerable, però que determinats, per no dir tots, elements del partit popular tinguin la funció d’abanderats en aquesta absurda causa, això ja és més lamentable. Algú hauria d’intentar mostrar a aquesta colla que entre un projecte i una llei hi va una diferència abismal. I el més fort és que la diferència és bàsicament el fet de que s’ha acordat o no al congrés dels diputats. És a dir, i en altres paraules, que els representants electes del poble decideixen aprovar, i per tant donar caràcter de llei a la proposta, o per contra, decideixen tombar la proposta sense que aquesta pugui prendre efectes legals. Sembla però que no ho han entès, i s’han entossudit en organitzar un referèndum (aquella eina democràtica que ells mateixos havien catalogat d’il·legal mentre eren al govern) per tal que l’estatut no progressi. Si la memòria històrica no em falla, fa un parell d’anyets aquests senyors ens van posar la mig d’una guerra que ni ens hi anava ni ens hi venia! És més, no només ens va fotre al mig del sidral, sinó que a més a més ho va fer de la maneta d’un dels fills de puta més grans de l’actualitat(ho sento, però hi ha coses que s’han de dir pel seu nom). Llavors un referèndum era sinònim de il·legalitat i comportava el pagament d’una sanció més que considerable, així com injusta. Una actuació que estava dada i beneïda, sense cap possibilitat de tirar enrere, és a dir, similar al fet de tenir rang de llei.
El que trobo més indignant és que s’estigui utilitzant una posició social per tal d’organitzar la seva pròpia creuada. I tot això amb el vist i plau, o el desconeixement, de 800.000 persones.
Ja fa dies que ho comento, i em segueixo reafirmant: M’alarma que un sentiment contrari a Catalunya, contrari als catalans i a tot el que representen, s’estengui d’aquesta manera, i que lluny d’intentar racionalitzar les coses, uns senyors que es fan dir representants del poble, atiïn un foc que ens pot petar a tots plegats als morros. Aquest ressentiment pot ser la llenya que cremi l’estat lliure i democràtic que tenim per a passar a la tirania que tots ells tant somien.