miTE Oblidat

Hi ha vegades que un es fa una idea d’alguna cosa, i al final el destí li depara una sorpresa que difícilment hagués pogut predir. Ens ha passat a tots, i en mil situacions diferents. Una feina que no és el que ens pensàvem, un indret que és molt més bonic en la foto, un producte que no neteja les sis taules de plats greixosos de l’anunci... en definitiva, que sovint ens fem una idea predeterminada, i quan ens cau el gerro d’aigua freda, llavors ens adonem del grau d’innocència que hem tingut tot aquest temps. Avui he tingut aquesta sensació. Per una banda he hagut d’assumir que les dones, o més ben dit algunes dones, poden no ser de fiar. No és un secret que determinades senyoretes es prenen les coses al peu de la lletra, però arribar a aquest extrem reforça la teoria de que les coses no son el que pensàvem, i que cal que anem amb mil ulls per tal d’evitar tenir algun ensurt. Ensurt com el que va tenir un senyor rus a les platges de Tenerife. Segons posa en el titular: “Hallan en una playa de Tías el cadáver de un hombre que recibió 5 puñaladas” (Noticia 1). Està clar que l’agressió a una persona fins a matar-lo és de salvatges, però qui li manava al tio fotre’s en un platja exclusivament de Ties!! Llavors passa el que passa. El meu avi sempre em deia que “Si no vols pols no vagis a l’era”, i aquest paio, pols no se si en buscava, però anant a un indret d’aquestes característiques potser si que volia un bon polvo.
Una altra de les coses que m’han fet repensar tota la meva infància l’he trobada a un diari de A coruña. Ja no és cap sorpresa el fet de que porto una temporadeta en la que els mites no paren de caure un rera l’altra sense massa excepció. El motiu de que tots hagin triat la mateixa temporada el desconec, però seria burro per part meva obviar una evidència com aquesta. I es que de petit m’encantava! En serio! Aquella innocència, aquelles històries...i va i tot se’n va a can taps! Sinó jutgeu vosaltres mateixos (Noticia 2). És o no xocant!! Aquell nano de cabells taronges, samarreta a ratlles i pantalons vermells resulta que era un especulador immobiliari, amb l’únic objectiu d’enriquir-se a esquenes de la pobra gent que necessita una vivenda. I no una ni dues ni tres.... no!! Perque conformar-se amb poc!! Quaranta!!!! Quina desil·lusió... estic fotut, ho sento! I el més fort és que el diari no ha tingut el més mínim tacte a l’hora de comunicar-ho, i pel broc gros, i com qui no vol la cosa, apa!! Aquí us deixo això!: “La explosión de una pirotécnica causa destrozos en cuarenta viviendas de Teo”. Aquesta vegada el destí ha obrat amb justícia!! Tota una vida enganyant la gent amb una imatge falsa, que agradés a la gent, i mentrestant omplint-se les butxaques com un satànic. S’ho té ben merescut! I pel que a mi respecta aquest personatge ha deixat de formar part dels meus referents! Penso usar els llibres per arreglar la típica taula coixa, o be per tapar un forat al vidre d’una finestra...el que sigui, però no vull tornar a saber res d’aquelles enganxoses i pasteloses històries de família feliç. Estic fotut....m’heu d’entendre...estic fotut!