Més dura serà la caiguda...

Tots i cada un de nosaltres hem crescut amb una sèrie de referents que ens han marcat de bona manera. Qui més que menys va tenir com a ídols a emblemes històrics com el Naranjito, el Capità Harloc, Ratzinger Z, Son Goku... vaja, un infinitat d’exemples. Però clar, això si comptem només tots aquells personatges de ficció, perque si ens arrisquem a passar als personatges mítics de carn i ossos llavors la cosa pren unes dimensions considerables. Per exemple, qui no recorda el llangardaix bo de la serie “V”? Aquell interpretat per Robert Englund, o el nostre entranyable David Hasselhoff al Coche Fantàstico, i com no, la Suellen de Dallas (aquest em sembla que ha estat el referent de molts...no se per que!). En resum, que la tele havia estat la llançadora de molts dels mites que en dia d’avui recordem en les xerrades de bar. El mateix succeïa també amb tots els senyors, i senyoretes que es dedicaven a la música. Qui no havia seguit la professional trajectòria de la Sabrina, o de la Samantha Fox, per dir-ne dos a l’atzar? O per exemple aquell fanatisme amb els Rollings, l’Elvis, el Beatles, i un munt que com ells s’havien menjat el mon.
El problema ve, quan un d’aquest referents, un d’aquest mites, cau pel seu propi pes, baixant a nivell de terra gairebé. Per exemple, el nostre heroi Ratzinger Z ens fa defraudar a tothom quan en comptes de seguir vetllant per la pau mundial, es va posar al mando del vaticà i la va començar a liar. Mites com el Michel Jackson han anat perdent el seu prestigi i la seva imatge, per deixar pas a un personatge públic susceptible de ser objecte de totes les mofes i bromes del mon. Això si, el cop més fort que tots nosaltres devem haver patit en els útlims dies segur que te a veure amb el cas “Victor Willis”. Oi que si? Que qui és? Culleres! Doncs es tracta del mític i celebre poli dels Village People, uns altres que també es van menjar el mon, i segur que altres coses. Resulta que el fals agent de la policia, per segona vegada, ha estat detingut per tinença d’armes de foc (hombre no, no te jode! Però si es poli!!!) així com també de drogues. I ara què? Que farem a les mítiques festes majors, quan l’orquestra de tota la vida, amb els seus vestits de lluentons, entonin amb gran joia “It’s fun to stay at the YMCA”. Per si algú no ho sap, el YMCA és una organització que es dedicaven a fer campaments amb nens i tot plegat, i ara resulta que un dels que cantava la cançó dels campaments (rotllo “viu l’estiu, viu l’estiu, alegre viu l’estiu, viu la vida i la natura, viu l’estiu” de la generalitat) ha caigut en el “lado oscuro” (o no) de la força.
No se vosaltres, però jo estic fotut. La última cosa que ja em falta és que algú em digui que el David Meca, realment no neda, sinó que fa playback.
http://www.20minutos.es/noticia/85268/0/Village/People/